Avantguardes

En contraposició al Noucentisme sorgí un altre fenomen entre la Primera i la Segona Guerra Mundial, una reacció contra el poder i els gustos estètics de la burgesia: les avantguardes, un dels moviments més representatius del segle XX. Els avantguardistes buscaven la modernitat i volien crear un llenguatge nou, que permetés trencar amb la tradició del moment, reflectir les noves formes de vida i superar les barreres de la creació artística.

Les avantguardes van esclatar a Europa en el terreny pictòric però, de seguida, es van estendre a la resta de manifestacions artístiques i culturals, com la literatura, el cinema, la publicitat, el disseny i les arts plàstiques (Kandinsky o Dalí), l’arquitectura (Bauhaus i GATPAC) o la música (Satie, Schönberg o Gerhard). Els artistes avantguardistes defugien la racionalitat i cercaven la subjectivitat i la impressió.

La situació literària catalana entre el 1914 i el 1930 era força complexa perquè se solapaven diferents tendències literàries; d’una banda, les darreres manifestacions del naturalisme i del modernisme i, de l’altra, el Noucentisme el 1920 ja es trobava a les acaballes i acabà el 1923 amb l'inici de la dictadura de Primo de Rivera. Els principals moviments d'avantguarda van ser el cubisme, representat per Apollinaire i promocionat pel galerista Josep Dalmau; el futurisme, nascut a Itàlia de la mà de Marinetti; el dadaisme de Zuric, amb Tzara i Picabia i també impusat a Catalunya per Galeries Dalmau; i el surrealsime, el moviment més destacat, amb artistes com André Breton, Sigmund Freud, Dalí, Miró i Buñuel.

La primera etapa de l’avantguardisme català va ser bàsicament futurista i se situava entre el 1916 i el 1925. Després de l’exposició cubista del 1912, les Galeries Dalmau van editar la revista ‘Trossos’ (1916-1918), dirigida per Josep M. Junoy, que va publicar el cal·ligrama ‘Oda a Guynemer’. El 1917 Joan Salvat-Papasseit es va convertir en el centre de rotació del futurisme

Les avantguardes es van caracteritzar per la idea de moviment associada a la velocitat, distanciament humorístic, l’urbanisme, l’electricitat, la publicitat, la màquina (automòbil, aeroplà, telègraf, tramvies, etc.), l’esport o el cinema.