Producte del malestar polític per la crisi del tractat de París, la candidatura dels “quatre presidents” de les corporacions més actives del moviment de protesta barceloní, aconseguia el suport social imprescindible per forçar el canvi polític i electoral que obrís pas a la desitjada reforma de l’estat. El partit polític amb el nom de “regionalista” aconseguí vèncer, a les eleccions generals del 1901, la candidatura conjunta de conservadors i lliberals.
La lliga regionalista proposava realitzar una obra de “sanejament municipal”, convertint Barcelona en un pol industrial planificat, on es podrien equilibrar les necessitats del capital social, mà d’obra i planta productiva en un nou urbanisme.
L’any 1905, l’arquitecte i polític català, Josep Puig i Cadafalch publicà un article a “la veu de Catalunya” amb el títol “A votar! Per l’exposició universal” en el que sol·licitava el vot per al Partit de la Lliga Regionalista. Però anava més enllà, reclamava una nova Barcelona que s’havia de materialitzar gracies a la celebració en la ciutat d’una nova exposició universal, que al igual que la del 1888, servís per a catapultar a Barcelona cap a la modernitat i el futur alhora que projectés Catalunya a un mercat internacional.
Aquesta exposició, que s’havia d’anomenar “l’Exposició de les indústries elèctriques” fruit de l'interès de diversos industrials vinculats en la vida política barcelonina, estava prevista per a l’any 1917, però va ser enrederida per l’inici de la primera guerra mundial al 1916, i posteriorment, tot i concloure les obres a l’any 1923, aquesta es va enrederir per l’instauració de la dictadura de Primo de Rivera, fins a l’any 1929.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada