Context històric: De 1901 a 1923: Inici, zènit i decadència de la Lliga Regionalista; del catalanisme polític a Primo de Rivera.Després de la gran victòria de la Lliga a les eleccions de 1905 es va celebrar una gran festa al Frontó Comtal que rebé el nom de Banquet de la Victòria. La polèmica va estar servida (no a les safates del banquet) després que la revista satírica Cu-Cut! publiqués un article caricaturitzant l’esperit de fracàs de l’exèrcit espanyol, que es trobava en aquell moment en hores baixes.
En vista d’això, el 25 de novembre de 1905 un grup de 300 militars van assaltar els mitjans de difusió ideològica de la Lliga: La Veu de Catalunya i el Cu-Cut!.* Fruit d’això, la Lliga Regionalista va demanar responsabilitats a l’exèrcit però l’Estat espanyol es posicionà en favor del cantó militar i va promulgar la Llei de Jurisdiccions de 1906, que amparava als militars i protegia a Estat i l’exèrcit de futures “injúries a l’exèrcit, armada o a institucions, armes, classes o cossos determinats de l’exèrcit”.
A Catalunya la llei es va veure com una ofensa al catalanisme i diferentes forces polítiques (carlins, la Lliga Regionalista, el Centre Nacionalista Republicà, la Unió Catalanista, els republicans federals i una part de la Unió Republicana (Salmerón, Eusebi Coromines, Junoy, Layret, Bastardas, etc) s’uniren en la Solidaritat Catalana per presentar-se a les eleccions provincials i generals de 1907 en candidatura compartida. L’èxit va ser tant gran que es van obtenir 41 dels 44 escons a parlament.
No obstant, les diferències entre les dues grans agrupacions catalanistes (de dretes i regionalistes i d’esquerres republicanes) van causar la divisió ràpida del partit, presentant-se ja de forma independent a les eleccions provincials de 1909. A més, la Setmana Tràgica de 1909 va evidenciar (un altre cop, com a 1904) la dependència de la Lliga i la dreta al Govern de la Restauració donant suport al Govern de Maura perquè reprimís el motí i reestablís l’ordre. Fruit d’això, la Lliga va sofrir d’una petita crisi durant uns pocs anys, de la que es va recuperar en entrar Eduardo Dato a la presidència del Govern estatal el 1913. Aquest necessitava del suport de la Lliga per governar, i a canvi la Lliga va demanar com a requisit indispensable l’aprovació d’una llei que permetés a Catalunya gaudir de certes autonomies: Llei de mancomunitats provincials.
* És interessant mostrar el diferent tractament de la noticia per part de diveros diaris de l’epoca, i també la gràfica descripció que en fa el Diario de Barcelona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada