Primo de Rivera, que va governar de setembre de 1923 a gener de 1930, va aplicar una política anticatalanista radical. La dictadura va significar la desvertebració de la cultura catalana. En el cam p polític es va procedir al desmantellament de la Mancomunitat i a suprimir bona part de les institucions educatives que havia creat. En l’administració local es va prohibir parlar en català als funcionaris, en els actes oficials i utilitzar el català en la documentació i en la retolació viària. No solament van ser eliminats els rètols en català sinó que els noms de les vies urbanes dedicats a persones o fets significatius de la cultura catalana van ser substituïts per altres de referents a la història d’Espanya o a personatges catalans espanyolistes.
L'objectiu preferent a batre era la llengua catalana, adduint el sofisma que a Catalunya era el castellà el que es veia perseguit. En aquest sentit el 18 de setembre del mateix 1923, és a dir, pocs dies després de la instauració de la dictadura, el rei va signar un reial decret contra el ‘separatisme’ en què es disposava que el castellà era la llengua oficial a tots els efectes, tant en l’ús oral com en l’escrit. Però, a més, les actuacions concretes van ser àmpliament repressores per a l’ús del català a molts nivells, en l’actuació d’associacions i entitats com l'Orfeó Català i el Futbol Club Barcelona.
El procés de descatalanització també va afectar els símbols identificadors de Catalunya, sobretot la bandera catalana, considerada ‘separatista’, i les cançons i himnes, no solament ‘Els segadors’, totalment proscrit, sinó també altres cançons com ‘La Santa Espina’ que les autoritats consideraven igualment connotades.
D’altra banda, i com a conseqüència de la industrialització i desenvolupament econònmic que va generar, a partir de la segona meitat del segle XIX, es va iniciar un fort corrent migratori des del camp a les zones més industrialitzades, sobretot a Barcelona i l’entorn, principalment d’Aragó i Múrcia, de caràcter proletari i poc qualificada. Encara que el procés general era d’integració progressiva a la cultura catalana, el baix nivell cultural de bona part de la gent immigrada i el poc interès que hi mostraven els corrents sindicalistes predominants, van facilitar l’expressió del castellà, oral i escrit, en aquest àmbit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada