Tot i les anteriors mencionades forces burgeses no serà fins la derrota de Cuba i Filipines i la pèrdua dels mercats internacionals que aquestes obtindràn un suport unànim de la burgesia catalana. Aquesta necessitava d’una força de pressió al govern central per tal d’aconseguir una política econòmica que els beneficiés: proteccionisme. Mostra de la disconformitat d’aquest moment és el tancament de caixes de 1899, encapçalat per l’Alcalde Dr. Bartomeu Robert (Unió Regionalista).
Poc a poc s’havia anat formant una èlit de personalitats polítiques fidels als valors de la burgesia que s’acabarà concretant en una única forta línia amb la creació de la Lliga Regionalista l’any 1901. Així doncs, aquesta formació pretenia lluitar per les necessitats de la classe social dominant i consolidar els seus interessos econòmics. Junt amb això, la Lliga recollia el caràcter catalanista que de la Unió Catalanista i del Centre Escolar Catalanista. De fet, en l’organització social del Centre Escolar hi trobem la incuvació dels grans dirigents que després trobarem a la Lliga, passant com molts altres aspectes d’aquell moment, d’activisme cultural a activisme polític (amb el consegüent enllaç al caràcter massiu que això comporta)*. No obstant, com veurem més endevant, fruit d’aquesta dialèctica d’interessos hi trobarem les grans contradiccions de la formació política.
*En aquest sentit, Espinet i Tresserras a La Gènesi de la societat de masses a Catalunya, 1888.1929 ens intenten donar una visió sobre la impossibilitat de determinar un moment exacte de l’aparició de la Societat-Cultura de Comunicació de Masses i que, en sí, l’etiqueta fa referència a un procés de canvi generalitzat a diferents aspectes de la vida i la societat, com el pas d’un activisme cultural localista i limitat a un activisme polític que intenta integrar la ideologia d’una gran massa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada