El Decret de Nova Planta de 1716 va suposar per al Principat de Catalunya la pèrdua dels poders autonòms del principat en favor d’una centralització i la consegüent espanyolització de la cultura i la societat, sobretot en les capes més burgeses i nobles que mantenien contactes amb la noblesa espanyola.
Amb la renaixença i el retorn a la literatura catalana (Oda a la Pàtria, de Bonaventura Carles Aribau) i el posterior modernisme (Oda a Espanya, de Joan Maragall) s’agita un esperit catalanista que va ser primer esgrimit pel federalisme de Valentí Almirall. Es tractava d’un catalanisme d’esquerres crític amb la corrupció política del bipartidisme de la Restauració i a favor de la regeneració de Catalunya com a pas previ a la recuperació d’Espanya. Promocionà diversos congressos catalanistes, creà el Centre Català i impulsarà el Memorial de Greuges lliurat a Alfons XII el 1885. Aquest fou un primer intent fracassat d’unificar dreta i esquerra en favor d’una política catalana, ja que la burgesia aviat emprendrà un camí cap al catalanisme conservador i catòlic.
Una de les primeres formacions catalanistes va ser la Lliga de Catalunya, que es va formar com a escissió del Centre Català. Fins aleshores la burgesia de dretes havia estat amparant el sistema bipartidista, com criticà Almirall en el 2n Congrés catalanista. Ara participarà activament en la redacció de manifests com el Missatge a la regent Maria Cristina (on es concretaven un
es fortes reivindicacions autonòmiques) aprofitant la campanya de l’Exposició Universal de 1888. Lligada fortament a la Lliga hi trobem el Centre Escolar Catalanista amb components tant singulars i de posterior importància com Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó, Josep Puig i Cadafalch, Narcís Verdaguer o Duran i Ventosa. El Centre tenia un fort esperit catalanista;
“Vinc a parlar-vos de la pàtria catalana, que, petita o gran, és l’única pàtria nostra [...]”
Discurs presidencial d’Enric Prat de la Riba al Centre Escolar Catalanista (1890)
Finalment catalanistes regionalistes de divers signe ideològic es van unir creant el 1891 la Unió Catalanista, promotora i redactora del que es considera com les Bases per a la primera Constitució Regional Catalana o el que es coneix més col·loquialment com Bases de Manresa (1892), en petició d’unes Corts Catalanes.
No obstant, la formació estava dividida entre uns components que volien lluitar al marge de la política i altres que no. D’aquesta forma, després de diverses desavinences el 1899 els màxims representants del Centre Escolar Catalanista van crear el Centre Nacional Català com a formació política, que el 1901
es fusionarà amb la Unió Regionalista.
Més informació sobre el missatge a la reina regent:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada