Context històric: De 1901 a 1923: Inici, zènit i decadència de la Lliga Regionalista; del catalanisme polític a Primo de Rivera.
La Mancomunitat de Catalunya representà la culminació de la lluita regionalista que la lliga havia fet des de la seva creació el 1901 i les primeres llibertats autonòmiques des que el 1716 s’aboliren les Corts catalanes amb el Decret de Nova Planta1.
La Mancomunitat es formava entorn de tres institucions: la presidència, el Govern i l’Assamblea General; i fou presidida per Enric Prat de la Riba fins que aquest va morir (1914-1917), succeïnt-lo Josep Puig i Cadafalch (1917-1923).
La tasca d’aquesta institució es va centrar sobretot en el camp social, educatiu i econòmic, intentant expandir la modernització (una modernització que tenia un fort esperit catalanista) a tot Catalunya i no només a les zones “urbanites” com fins aleshores passava. Es tractava sobretot de crear infraestructures comunicatives; com la xarxa viària i de telefonia), educatives; l’Escola d’Estiu per a mestres, l’Escola Industrial, l’Escola oficial d’infermeres, de Bells Oficis, de Biblioteconomia...i normalitzadores; com la creació de l’IEC i l’impuls que fa Pompeu Fabra a la normativa sobre el català, la creació de la Biblioteca Nacional i una xarxa de biblioteques arreu de Catalunya2.
(cal entendre la grandària d’aquestes empreses amb la correlativa limitació de pressuposts i de temps)
No obstant, el desenvolupament de l’obra de la Mancomunitat es va veure truncat amb l’adveniment de la Dictadura de Primo de Rivera pel caràcter catalanista i regionalista que aquesta institució tenia, que xocava amb el centralisme espanyolista del dictador. Aquest nomenà el General Lossada president interí (durant el mes de gener de 1924) com a pas previ al nomenament d’Alfons Sala (monàrquic anticatalanista) com a president de la Mancomunitat, que tenia l’objectiu d’anar desmembrant la institució fins a fer-la desaparèixer.
1. Veure: L’embrió de la política catalana
2. A Enric Prat de la Riba li agradava expressar-ho de forma clara i senzilla: “a cada poble de Catalunya hi ha d’arribar una carretera, el telèfon i ha de tenir una biblioteca”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada