Les obres de l'Exposició

Hem parlat d’”allau massiu de població” i cal esmentar que la màxima responsable d’aquest va ser l’Exposició Internacional de Barcelona. Paral·lelament als canvis que es produïen a la ciutat, moltes altres obres es portaven a terme arran de la construcció dels palaus i annexos de l’Exposició, i per tant, un gran nombre de gent migrà a Barcelona per trobar-hi feina.

A part dels palaus, l’Exposició suposà la construcció de la Plaça Espanya, el Teatre Grec, l’Estadi Olímpic i el Poble Espanyol. La Plaça Espanya, inicialment dissenyada per Idelfons Cerdà, finalment fou portada a terme en mans de Josep Puig i Cadafalch i Guillem Busquets. Inspirada en la plaça de San Pere al Vaticà, de Bernini, es complementà amb la construcció dels hotels que haurien d’allotjar els turistes provisionals desplaçats per l’Exposició. Destaquen també les tres columnes amb emblemes al voltant de l’estany que simbolitzen la Religió, l’Heroisme i les Arts.

El Teatre Grec

El Teatre Grec, dut a terme també per Puig i Cadafalch, representava un dels antics teatre grec en forma de semicercle, amb capacitat per a fins 2000 persones.

L’Estadi Olímpic

L’Estadi Olímpic va a ser el segon estadi més gran de l’època després del de Wembley. A càrrec de Pere Domènche i Roura, tenia una capacitat per a 62.000 persones i constava d’espai per a la pràctica de futbol, tenis, piscina, esgrima, boxe, gimnàstica i atlestisme.

El Poble Espanyol

El Poble Espanyol va ser l’intent d’unificar en un recinte tancat les diferents cultures i característiques dels diferents territoris arreu d’Espanya. Les obres van estar sota la supervisió de Ramon Reventós i Francesc Folguera, amb l’ajut de Miquel Urtillo i Xavier Nogués. En aquest recinte es troben en contacte les regions castellana-extremenya, basca-navarra, catalana-valenciana-balear, andalusa, aragonesa i gallega, que quedaven limitades per una rèplica de la muralla d’Àvila.