Els mitjans de comunicació al s.XIX

Els mitjans de comunicació al s.XIX a Catalunya neixen amb una finalitat clarament ideològica. No són encara els mitjans de comunicació de masses que entenem en l'actualitat amb una finalitat econòmica central sinó que entenen que els missatges que evoquen serveixen per tal de traspassar uns valors a la societat, una societat que està en un període de canvi revolucionari però silenciós, que es trasllada a un estàtus massiu i necessita d'uns poders de massa per fidelitzar els ciutadans a una ideologia.

L'anàlisi d'alguns dels diaris de Catalunya més rellevants del 1900 ens afirma aquesta posició:

- La veu de Catalunya i Cu-Cut!:

Director: Enric Prat de la Riba, d'ideologia burgesa catalanista. El diari està al servei de la Lliga Regionalista

- Diario de Barcelona:

Director: Joan Mañé Flaquer, d'ideologia liberal-burgesa. El diari no està al servei de cap partit polític però sí dels interessos burgesos i catalanistes. Una mostra és el tractament que es va fer de l'assalt a La Veu de Catalunya i el Cu-Cut!:

- La Campana de Gràcia i L'esquetlla de la Torratxa:

Director: Josep Roca i Roca, d'ideologia republicana. El diari pren una ideologia anticlerical, republicana, i obrera; molt propera al que després promocionarà el Partit Republicà Radical. Tot i que inicialment té un caràcter d'entonació espanyolista es posicionarà després en un àmbit més català i donarà suport a Solidaritat Catalana.