Les primeres propostes de la creació d’una segona exposició univeral amb seu a Barcelona van sorgir de la Lliga Regionalista i el Foment del Treball Nacional. Més concretament fou Josep Puig i Cadafalch per part de la Lliga qui ho promocionà com a pancarta propagandística de la candidatura de la Lliga en les eleccions del novembre de 1905. Mostra d’això és l’article A votar! Per l’Exposició Universal (paral·lelament Francesc d’A. Mas, directu de Foment del Treball, després de viatjar a l’Exposició de Lieja de 1905 també va al·legar a la necessitat de fer una segona exposició a Barcelona).
Però els interessos de Puig i Cadafalch es trobaven més enllà de la promoció de la Lliga. Com a arquitecte modernista (link a Manu), Puig i Cadafalch era detractor del Pla Cerdà.
No només pel fet que aquest va suposar la imposició de l’Estat Espanyol en contra del pla d’Antoni Rovira i Trias acceptat per l’Ajuntament sinó perquè el Pla Cerdà suposava l’extensió de la uniformització sense final*. Arquitectònicament el modernisme és el trencament amb la uniformització, el modernisme busca dotar d’identitat a certs espais o institucions (fet que s’enllaça perfectament amb la voluntat de la burgesia d’obtenir un espai únic). Podríem dir, doncs, que part de l’impuls incial de la exposició rau en la voluntat de crear una Barcelona única i amb una identitat pròpia.
Finalment, hi havia també una altra finalitat per a l’Exposició, i és la de distanciar-se amb l’esperit espanyolista de fracàs que era fortament present al pèrdre les últimes colònies de les amèriques i emmirallar-se en el model de modernitat Europeu i sobretot Francès (després de la impactant mostra de modernitat de l’Exposició de 1898 amb la Torre Eiffel). Tot això es demostra clarament en l’article mencionat anteriorment:
“Que els ciutadans amb els seus vots escolliran als nous concellers municipals![...] És una gran empresa, una empresa colossal, qua ha de ser la glòria dels nostres elegits de demà, destinats a començar l’organització de l’Exposició Universal Catalana del començament del s. XX [...] Fóra el camí per a fer de Barcelona una ciutat gran, donant-li la semblança de París i traient-li per sempre més aquest aire d’Amèrica cursi de la quadrícula que s’extén a l’infinit com una erupció geomètrica”
J. Puig i Cadafalch. La veu de Catalunya, 11 de novembre de 1905
*És important demostrar com aquesta idea anirà sorgint reiteradament en els programes de Puig i Cadafalch, que es reflexarà amb el concurs de Pla d’Enllaços (Pla Jaussely)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada