Mentre Europa es trobava sotmesa en la Primera Guerra Mundial, Espanya s’havia declarat neutral. Aquesta actitud afavorí un procés inflacionista que desembocà en conflictes socials, sobretot a partir de 1917. Vagues generals, algunes considerades com molt greus com la “Canadenca” vàren formar una situació caòtica que culminaren amb l’assassinat d’empresaris i líders sindicals.
El 13 de setembre, Primo de Rivera, capità general de Catalunya donà un cop d’estat amb el que s’inicia a Espanya una dictadura militar.
De la dictadura de Primo de Rivera en l’àmbit econòmic en destaquem el fort intervencionalisme estatal: es subvencionen empreses amb diners públics i s’incrementa la inversió pública en infraestructures.
Els grans beneficiats d’aquesta política foren els grans capitalistes ja que l’estat es va endeutar en excès. Mentre els obrers, tot i millorar el seu estil de vida, continuaren amb salaris baixos.
L’exposició de 1929, posada en marxa sobre la base de la fracassada exposició d’indústries elèctriques de 1917, responia plenament al caràcter de la dictadura: Una política d’obres públiques per a combatre l’atur, una actuació favorable a l’entrada de capital estranger, proteccionisme industrial i el nacionalisme tècnic i la necessitat d’una operació de prestigi grandiloqüent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada