La Lliga Regionalista neix el 1901 amb la coalició dels “quatre presidents”:
1. Dr. Bartomeu Robert: Exalcalde de Barcelona i expresident de la Societat Econòmica Barcelonina d'Amics del País
2. Albert Rusiñol i Prats, expresident del Foment del Treball Nacional
3. Lluís Domènech i Montaner, expresident de l'Ateneu Barcelonès
4. Sebastià Torres i Planas, expresident de la Lliga de Defensa Industrial i Comercial.
Com es pot observar, la Lliga va començar el seu mandat amb unes personalitats ja consagrades i amb uns punts de suport molt importants: econòmic (Foment del Treball Nacional, Lliga de Defensa Industrial i Comercial i Societat Econòmica Barcelonina d’Amics del País), cultural (Ateneu Barcelonès).
Cal fer una especial menció al Foment del Treball Nacional (FTN)(possible Chris?). L’organització patronal es va anar fidelitzant poc a poc a la Lliga a vistes de la posició ideològica d’aquesta* fet que va permetre de promocionar esdeveniments conjuntament (força econòmica i política) que beneficiessin a ambdues parts, com l’Exposició Internacional de les Indústries Elèctriques (més endevant dita Exposició Internacional de 1929).
*Prova d’això són alguns dels personatges més rellevants de la FTN, que passaren a militar a la Lliga en diverses etapes: Albert Rusiñol, Frederic Rahola, Lluís Ferre-Vidal o Pere Gual Villalbí - aquest últim també president de l’Ateneu barcelonès-.
Finalment, com a últim òrgan col·laborador de la Lliga Regionalista trobem La veu de Catalunya (i Cu-Cut). Si analitzem bé el títol i tenim en compte les referències anteriorment mencionades ens podem adonar de l’interès partidisita d’aquesta gran coalició político-econòmico-cultural/comunicativa*. La “veu” de què parla el diari és la de la Lliga Regionalista, de manera que arribem a una sil·logisme simple en equiparar Catalunya a la Lliga (Si la veu de Catalunya és la veu de la Lliga, Catalunya és la Lliga Regionalista).
*Recordem el circuit de “control social” creat per la burgesia explicat a La creació d'un circuit polític burgès
Gràcies a tot aquest entramat i a una bona forma d’encarar la campanya política del moment; no en favor del missatge regionalista sinó en contra de la crisi del sistema de la Restauració (el lema era: “L’enemic és el cacic”)* es va obtenir un clar èxit: la Lliga fou la formació política més votada (13.000 vots) amb 11 regidors.
*Grau Mateu, Josep La Lliga Regionalista i la llengua catalana (1901-1923) pag. 111. Institut universitari d’Història Jaume Vicens Vives. UPF.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada