Al 1875 la burgesia a Espanya havia deixat de ser “revolucionaria” i a diferència del que havia passat abans, van desaparèixer sectors burgesos d’importància, interessats a promoure la mobilització popular amb la finalitat d’imposar canvis polítics.
L’escassa capacitat d’integració dels partits dinàstics i el restringit funcionament del sistema polític, afavorí que les diverses burgesies acabessin elaborant tàctiques particulars per a defensar els seus interessos, no sols al parlament, sinó també davant l’administració.
L’escassa capacitat d’integració dels partits dinàstics i el restringit funcionament del sistema polític, afavorí que les diverses burgesies acabessin elaborant tàctiques particulars per a defensar els seus interessos, no sols al parlament, sinó també davant l’administració.
Espanya comporta, com era lògic, un creixement capitalista no uniforme que acaba propiciant dinàmiques i polítiques burgeses de caràcter local. Els desequilibris econòmics territorials s'incrementaren durant el darrer terç del segle XIX a causa de la ràpida vertebració del mercat, provocada per la construcció de la xarxa ferroviària, i del caràcter molt accelerat i local d' alguns processos industrialitzadors.
Tot això dona com a resultat la consolidació de vies de desenvolupament capitalista molt diverses amb formes variades.
La indústria crea els beneficis i és el motor d’aquest nou sistema capitalista: Durant els anys 1880-1890 les corporacions econòmiques catalanes, i molt especialment el Foment, difongueren un discurs que emfatitza la defensa dels interessos dels productors, és a dir, dels que generaven riquesa, davant els no productors, especuladors, rendistes i buròcrates, aquells que podien, fins i tot, impedir la creació de més riquesa. Les crítiques més dures es centraren en els polítics que defensaven els interessos dels sectors considerats no productius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada