El modernisme va ser un moviment político-cultural, principalment arquitectònic, que somiava en transformar la societat catalana. Els modernistes de final del XIX i principi del XX anhelaven aconseguir una cultura moderna i nacional. Va ser un moviment molt eclèctic en el qual van destacar figures com les de Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner i Josep Puig i Cadafalch en arquitectura; i Jaume Brossa, Santiago Rusiñol, Víctor Català o Joan Maragall en literatura.
El modernisme, que va sorgir durant la darrera dècada del segle XIX i es va allargar fins a la primera del segle XX, va significar la transformació, en paraules de l’escriptor Joan Fuster, d’una ‘cultura regional i tradicionalista en cultura nacional i moderna’. Va ser molt més, doncs, que una opció estètica: una opció ideològica. Es volia aconseguir una cultura moderna amb formes i idees noves i invalidar els valors socials i artístics establerts. Per fer-ho, calia emmirallar-se en les cultures més avançades d’Europa, sobretot la francesa, i crear de nou un art, arquitectura, literatura que permetessin un canvi global del model de societat.
En matèria arquitectònica, un dels principis del modernisme català va ser el predomini de la corba enfront la recta, amb ornamentacions naturals -sovint recarregades- i formes asimètriques. Així mateix, la figura de la dona servia com a inspiració a l'hora de plasmar aquest art.
En literatura els primers passos els va donar la revista 'l'Avens' (més tard 'l'Avenç'), impulsada pel catalanisme progressista de Valentí Almirall. En aquesta segona etapa es va poder veure la contundència d'aquest nou moviment, amb artícles que es convertirien en classics, d'autors com Jaume Brossa. Amb l'arribada d'Alexandre Cortada, la revista va adoptar un to combatiu que va ser finalment el que va caracteritzar la publicació, unint-se al moviment de normativització de la llengua catalana, amb un catalanisme unitari. Així doncs aquest era el punt on s'unien les aspiracions de modernitat amb les aspiracions nacionalistes. Aquest segon captítol de 'l'Avenç' es va tancar el 1893, on s'havia aconseguit la formació d'una intel·lectualitat moderna però també anàrquica i la repressió següent amb el procés de Montjuïch va acabar amb la dispersió d'aquella primera intel·lectualitat modernista.
Amb la dispersió van emergir altres maneres d'entendre el modernisme, com la de Santiago Rusiñol o Joan Maragall. Revistes com 'Catalònia', 'Joventut' o 'El Poble Català' van prendre el relleu de 'l'Avenç'. Finalment, cal destacar la importància de l'hostal Els Quatre Gats, inaugurat el 1987 i actiu durant 6 anys. Esdevingué un dels nuclis principals del modernisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada