Per a Barcelona, el conflicte internacional de la primera guerra mundial, va suposar una obertura de grans oportunitats de benefici, però també l’agreujament dels desequilibris socials existents.
L’industria catalana es va veure inundada de comandes procedents dels països en conflicte, molt especialment de França. La contribució de les empreses catalanes a l’equipament dels exèrcits aliats va ser molt notable.
A això s’ha de sumar que la importació de productes externs (maquinaria anglesa, cotxes americans...) va caure en picat, havent de satisfer la demanda des de l’interior. L’expansió es va concentrar principalment en l’àrea catalana.
La demanda exterior però, va provocar una forta inflació: els salaris reals van baixar al mateix temps que pujaven els beneficis, creant un profund malestar que incrementà les vagues.
Entre 1920-1922, tot i mantenir la producció tèxtil en un paper preponderant, altres sectors havien també agafat una presència destacada. Entre ells, cal destacar el sector elèctric.
En definitiva, i en contra del enrederiment relatiu de l’economia espanyola, Barcelona era al 1929, en tots els sentits, una gran ciutat industrial europea.
Això va venir a demostrar de nou la gran Exposició Internacional que es va inaugurar aquell mateix any.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada