La política espanyola del moment està determinada des del 1874 amb el pronunciament del General Arsensio Martínez Campos per la Restauració Borbònica. Amb aquesta, es torna a Alfons XII la capitania d’Estat després del període republicà.
El poder polític estava dividit entre el rei i Les Corts, com així quedava definit a la Constitució Espanyola de 1876 promulgada per Cánovas del Castillo. La clau de la Constitució era de crear un sistema prou flexible per tal de no haver de canviar-la constantment amb el canvi de govern i generar un entorn estable per a la monarquia.
En realitat el sistema parlamentàri tenia unes grans discapacitats democràtiques. Estava conformat per dos grans grups polítics: Partit Liberal Conservador i Partit Liberal Fusionista que amb el Pacte de Pardo van posar-se d’acord per tal de no desligitimar-se l’un a l’altre. Gràcies a aquest pacte que s’anava turnant els mandats, a una estructura local controlada pel sistema caciquil que es dedicava a comprar/subornar/extorsionar vots dels habitants del poble (que en molts casos eren els mateixos que treballaven pel cacic), i al sufragi censatari (que permetia anar a votar a més o menys persones segons i es volia que guanyés el partit Liberal o el Conservador) es podia tenir un control molt elevat sobre les eleccions.
En aquest panorama és on s’ha d’incloure la política catalana, que com en la major part de les facetes de societat, té un punt i a part en la poc elàstica transformació espanyola dels finals de s.XIX inicis de s.XX.
Més informació:
- Cronologia del govern Espanyol amb tots els presidents i ministres més representatius de cada mandat des de 1833 a 1999: http://www.xtec.es/~jrovira6/governs.htm
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada