Després del gran auge viscut per la industria tèxtil a mitjans del segle XIX, es va produir una frenada, deguda a la manca d’innovacions portades al sector. Això va tenir lloc per la reticència dels obrers a cooperar amb qualsevol tècnica que comportés una reducció de del “volum de treball en el sector”. És aleshores quan es produeix una gran implantació dels sindicats i dels sectors més radicalitzats del moviment obrer.
Als darrers decennis del segle XIX comença a despuntar una nova indústria que hauria de revitalitzar la paralitzada indústria catalana, i que es va especialitzar en els construccions mecàniques i elèctriques. Aquest nou camí es va veure reforçar per diferents factors:
- Les mesures proteccionistes implantades entre 1891 i 1906, que no permeteren importants elements com el tèxtil.
- Potenciació de les importacions a causa de la devaluació de la pesseta.
- La millora en la producció de la hidroelectricitat, que aportava més energia de manera més econòmica, després de l’augment dels preus del combustible a l’inici de la Primera Guerra Mundial
Arran d’això, sectors com la metal·lúrgia presenten les majors taxes de creixement econòmic en relació als altres tipus d’indústries presents en el moment.
A partir de 1914 podem parlar de la Segona Revolució Industrial, que va ser possible gràcies a les nombroses migracions del camp a la ciutat que van permetre un considerable augment de la producció i la productivitat.
Tot això suposa un canvi en la producció, que va tenir lloc amb gran influència del Taylorisme, a les fàbriques. La conseqüència serà la creació de les primeres teories alienadores de l'home de Marx. L'exemple clàssic serà la pel·lícula rodada 20 anys després per Charles Chaplin, 'Temps Moderns'.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada