2.2 La creació d'un circuit polític burgès

Queda clar doncs, que pel que fa a Barcelona, la major part de la política estava concentrada en sectors burgesos ja sigui petita o gran burgesia. Ara bé, com la burgesia va obtenir aquest vincle políticoeconòmic?

Per a això cal entendre d’una banda que els interessos que movien la política local a finals de segle era, a la pràctica, econòmica (les capes dominants hi col·locaven els candidats més oportuns) i que el sufragi censatari permetia adaptar els líders als canvis de torn de la política bipartidista de la restauració.

No obstant, faltava una èina de comunicació entre els interessos burgesos i la societat per tal que els personatges escollits per a la representació de la classe tinguessin un suport social. Aquest canal serà els mitjans de comunicació de masses, que seran la força de la propaganda política de masses. Tot això que hem anat dient queda ben exemplificat amb un article del Diari de Barcelona del 5 de maig de 1885:

“Por ello éste Círculo [...] después de consultar el parecer de las personas más caracterizadas del partido, y de oír las numerosas comisiones que se le han acercado en representación de los sagrados intereses de la propiedad, de la indústria y del comercio, ha formado una candidatura compuesta de personas de todas clases, que a más de su valía personal, son en conjunto una verdadera garantía para los legítimos intereses de la producción y orden social...”

D’aquesta manera s’estableix un dels primers triangles de “control social” de la classe burgesa: política-economia-comunicació.

Nota: És d’aquesta forma com podem entendre que certs grups de pressió poguessin crear esdeveniments de tal magnitud com ho va ser la Primera Exposició Universal de Barcelona de 1888 (promocionada per només amb el suport del poder local i empresarial).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada