El tramvia com a intent d'unificació de la societat

Durant els primers anys del 1900 es van crear tot un seguit de plans urbanístics encapçalats per la Lliga que haurien de servir per guiar Barcelona cap a aquest model de ciutat burgesa industrial, “capaç de transformar-se en un bloc hegemònic dins de l’Estat espanyol”.

- En 1902 s’aprova el pla de reorganització dels Serveis municipals, amb l’objectiu de reactivar els capitals per part de la burgesia en el procés d’urbanització. Aquest pla es va veure paralitzat durant 10 anys degut a la arribada al poder dels radicals, que l’immobilitzaren fins el 1914.

- E 1911 es proposa la primera Llei de Cases Barates i el 1914 es produeix la primera compra de terrenys.

A causa de l’increment de la població a Barcelona des de mitjans del segle XIX i a causa de les migracions del camp a la ciutat, la ciutat es veu obligada a generar tot un seguit de serveis que facilitin el procés d’industrialització que Barcelona duia a terme.

En tots els àmbits es veia present un intent d’unificació de la societat (des de el desenvolupament dels medis de comunicació fins a la inclusió dels diferents pobles de Sants, les Corts, San Gervasi, Gràcia, Sant Andreu del Palomar i Sant Martí de Provençals). És per això que l’any 1884, 144 trens de viatgers circulaven diàriament.

Després de l’èxit que la implantació del tramvia havia tingut en les principals ciutats europees (París, Londres i Ginebra), Barcelona decidí no quedar-se enrere en aquest procés de modernització, així que les primeres línies de tramvia es van instal·lar entre 1872 i 1896:

o Rambles – Sants.

o Poble Nou – Port.

o Barcelona – Sant Andreu del Palomar.

o San Gervasi.

o Les Corts

o Sarrià.

o Badalona.

o Port – Platja dels pescadors.

o Gràcia.

o La Sagrera – Horta.

Tot i que la intenció d’unificar Barcelona i incloure a la societat tota aquesta allau de població arribada del camp, la realitat era que un bitllet de tramvia quedava lluny de les despeses possible d’un obrer. Així doncs, el tramvia va quedar reservat per a l’ús de la petita i mitjana burgesia.

Amb el pas del temps, a partir de 1910, el tramvia comença a establir-se com a transport de masses, enlloc de vehicle de privilegiats. “Ho demostra una prova directa: el nombre de passatgers transportats; i una prova indirecta: l’aparició, el 15 de juliol de 1910, del servei de taxis”, arran de la gran demanda de transport de l’època.

És amb l’arribada de la Primera Guerra mundial quan el tramvia experimenta la més gran de les pujades en el consum. A causa de la millora de l’economia referent a la indústria i al comerç destinats a elements bèl·lics, van ser possibles tot un seguit de millores que van millorar el sistema de tramvies. A més a més, va haver-hi un augment de l’ús a causa d’aquestes millores de la població “flotant” que comportava la migració dels refugiats.

Per una altra banda, aquesta massificació del tramvia va provocar l’augment dels preus, que va comportar malestar social i fins i tot vagues.