Es pot considerar que la dictadura de Primo de Rivera va suposar un endarreriment en l'establiment de la societat burgesa i la seva consegüent meta d'establir un sistema de domini social latent.
Hem pogut observar com, després d'un quart de segle de domini polític de la Lliga, a Catalunya es pot entreveure una societat integrada quasi completament en aquesta estructura. Mostra d'això és l'impuls educatiu i cultural que es va dur a terme gràcies al poder autonòmic de la Mancomunitat. Mentre el poder polític a Espanya seguia en mans de grans terratinents a Catalunya la burgesia necessitava tirar endavant una empresa que formés persones qualificades per a les modernes fàbriques que poguessin competir amb la resta d'Europa i a més estiguessin adoctrinades segons els valors capitalistes.
És en aquest sentit que des del mateix "autogovern" es projecten l'Escola Industrial (mà d'obra qualificada), l'Escola d'Estiu per a mestres (establir una línia d'Educació**), la Biblioteconomia, la Biblioteca Nacional de Catalunya i es fa un pla d'expansió de les biblioteques arreu de Catalunya (la informació és poder i coneixement; imprescindibles per a la competitivitat, una de les bases d'aquesta nova societat global***. Fins i tot en aquest moment s'inverteix en investigació). Finalment, cal també marcar una tendència catalana a aquesta educació, i per això és necessari un Institut d'Estudis Catalans que normalitzi i doni les pautes del que aprendrà la societat que cal alfabetitzar.
El resultat és una societat molt més alfabetitzada**** que necessitava estar informada. Cosa que ens duu a una multiplicació dels mitjans de comunicació, a un augment enorme del tiratge (que a Barcelona de 1915 a 1927 passa d'una tirada mitja de 200.000 publicacions a 420.000) i també de la creació de diverses publicacions en català. La societat passa de ser eminentment castellana a catalanitzar-se, i això és un tret distintiu que també està vinculat a la creació de la nova societat burgesa catalana, que vol evidenciar unes distincions amb Espanya.
L'element clau de la diferència entre el projecte que va dur a terme la Lliga i el de Primo de Rivera està en les formes; i possiblement aquesta és la clau que ens permet entendre que el projecte de la Lliga consolidava la comunicació de masses mentre Primo només va saber emprar els mètodes tradicionals.
Mentres la Lliga anava construint lentament i silenciosament tots aquests elements que servien com a fidelització del seu projecte la societat acceptava i els adoptava com a pròpis. La idea de modernització i "progrés" era transmesa a la societat de forma "evident" com un element positiu. La major mostra d'això la tenim precisament en la Exposició Internacional (que en un inici s'havia de dedicar a les energies modernes -l'electricitat-). La societat clamava per la modernització i tot i que en aquest moments comença la Gran Guerra justament a causa de les colònies, a partir del seu final la tendència comença a canviar i es comença a formular el Nou Ordre Mundial que Wilson va promulgar en els seus 14 punts*****. Aquest Nou Ordre Mundial no és res més que l'inici d'una nova forma d'entendre l'hegemonia mundial, que ara no estarà regida per les colònies sinó per la capacitat de generar riquesa; per l'economia i pel progrés econòmic (PIB******). És d'aquesta forma com els burgesos implanten a la societat la idea de que és necessària una modernització (ja sigui en aquells moments amb la creació de noves tecnologies i fàbriques més competitives com actualment amb el PIB).
Però retornant al tema; per contra, Primo de Rivera no utilitza uns elements de persuasió massius sinó que com a bon militar, la força bruta serà la seva base: la repressió. I com la repressió necessita un fonament, els grups minoritaris sempre paguen els plats trencats (i sinó pregunta als jueus). En aquest cas qui rebrà serà el catalanisme. I com el catalanisme era una de les bases d'aquesta burgesia que intentava implantar el seu sistema també rebrà la burgesia, i per consegüent, el sistema (tot i que ja estava massa arrelat*******).
Primo de Rivera ataca als dos fronts que han estat el mitjà bàsic per a l'arrelament dels valors burgesos: els propis mitjans de comunicació i l'ensenyament (o educació)
Pel que fa als mitjans de comunicació hi trobem la repressió informativa i autocensura típica de qualsevol autocràcia.
Respecte a l'ensenyament, hi trobem l'eliminació de tota persona, mètode d'ensenyament, estudi o qualsevol cosa sota el nom del catalanisme. La repressió als coneixements que s'havien aconseguit amb la Mancomunitat arriben a l'extrem de l'acomiadament del belga George Dwalshauvers. Quan el conseller de cultura Eugeni d'Ors va decidir fer un comitè d'investigació psicològica al 1920 va demanar a Dwalshauvers que treballés amb ell. No obstant, quan Dàrius Romeu Serra (Baró de Viver) pren el relleu d'Eugeni d'Ors i es disposa a desfragmentar el sistema cultural de la mancomunitat acomiadarà a Dwalshauvers. L'acomiadament no era pas perquè el belga amb 3 anys hagués rebel·lat el seu esperit catalanista, sinó perquè segons la informació de Baró de Viver, com Eugèni d'Ors havia construït tot el sistema cultural de la Mancomunitat al marge de la Universitat de Barcelona (que estava a mans del govern central), aquesta tenia una influència fora del país. Segons la nota oficiosa que va enviar a La Publicidad el 12 d'abril de 1924:
<
Institut d'Estudis Catalans, en lugar de desarrollar la cultura de nuestro país,
sirve para completar la de otro país extranjero ... y como ejemplo de esto se
puede poner el Laboratorio de Psicologia Experimental, el cua1 10 compone un
respetable matrimonio extranjero, cuyo laboratorio está en relación directa con
el Laboratorio de Psicofisiologia que dirige el Dr. Piéron. De manera que es evi-
dente que 10s trabajos que el Laboratorio realiza a quien aprovechan es al Labo-
ratorio de la Sorbona...>********
A més del cas Dwalshauvers trobem la destitució de qualsevol funcionari amb trajectòria catalanista; com Joaquim Folch i Torres, important recuperador d'obres d'art per a Catalunya (com La vicaria de Fortuny) i la difamació i marginació dels consistoris que havien gestat l'exposició de les indústries elèctriques: sobretot a Puig i Cadafalch i els membres que van projectar inicialment l'exposició.
No obstant, tampoc trobem en la dictadura de Primo elements de persuasió massiva que podem trobar en altres dictadures personalistes posteriors com la de Hitler amb la propaganda nazi o la de Mussolini, que impulsa la cultura com a element fidelitzador del feixisme (Mallarmé i futuristes, creació d'acadèmies...). Amb això volem deixar clar que la dictadura no implica sempre un distanciament amb la societat de masses.
*SCCM: Terme emprat per Joan Manuel Tresserres i Francesc Espinet i Boronat al text La gènesi de la societat de masses 1888-1939
** De vegades és curiós veure el valor específic de certes paraules i els matisos amb els seus sinònims. Avui en dia tenim un exemple d'això. No sé ben bé amb quin propòsit s'ha canviat la conselleria d'Educació (amb una connotació més adoctrinadora) per la d'Ensenyament (amb un aire més liberal)...
*** Mostra de la importància de la informació és que actualment aquesta ha sobrepassat amb escreix la importància de la indústria, transportant-nos a la societat de la informació.
****l'analfabetisme a Catalunya es redueix del 1900 amb el 53% al 1930 amb el 21%
***** Gràcies a això pobles com els d'Irlanda (1922) o Iraq (1932) s'independitzaran de l'Imperi britànic
****** El PIB és la principal macromagnitud que ens diagnostica el creixement econòmic d'un país. Si ens detenim una mica a pensar, no serveix de res fer el PIB un any si no el continues fent anualment. El PIB, més que un indicador eventual, és un indicador evolutiu que ens relaciona anys i el denominat progrés econòmic de què parlàvem. Actualment, i aquesta és la mentalitat que va començar a aparèixer en aquell moment, es considera que un país no progressa si la seva economia no s'engreixa, encara que a la pràctica només s'engreixin uns pocs.
*******A més, a la gent no li agrada que li diguis què és el que ha de fer perquè se senten inútils. Si els hi fas creure que la idea ha estat seva a més d'estar d'acord se sentiran realitzats i tot.
******** + info sobre el cas Dwalshauvers i la repressió cultural de la dictadura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada