L'urbanisme abans de l'Exposició

Per descomptat, un dels avenços tecnològics que va permetre tota la resta va ser la incorporació progressiva de l’electricitat a la vida quotidiana. Va ser el 1874 que l’electricitat va arribar als primers tallers. Dos anys més tard, la fàbrica Batlló se’n servia per fer-ne funcionar les seves màquines, i finalment, el 1890 es constituïa el projecte d’electrificació de la línia de tramvies de Sarrià (arran de l’electrificació dels tramvies a Berlín). No fou, però, fins el 1893 que l’electricitat arribà als carrers a càrrec de la Sociedad Española de Electrificación, on fins al moment eren il·luminats per gas d’hulla.

La màxima representació de l’avanç que això suposà la trobem a l’Exposició Internacional de Montjuïc, amb la decoració amb “vitro lux” a càrrec de l’enginyer Carles Buigas, i els llums de La Font Màgica, que encara perduren i van substituir les quatres columnes en representació a la senyera catalana.

A més a més, cal esmentar dos canvis importants en la ciutat de Barcelona, desenvolupats arran de l’allau massiu de població, que va comportar una reestructuració de la ciutat: el clavegueram i la pavimentació. El projecte de clavegueram portà menys problemes que el de pavimentació, que va resultar incompatible amb les contínues obres d’instal·lació de xarxes de cables, tot i que finalment s’asfaltaren nombrosos carrers i avingudes. Entre 1924 i 1929 s’afegiren més de 75 quilòmetres de clavegueram, tot i que el projecte original de Pedro García Faria, en parlava de 213. Una dada significativa del canvi que s’estava produint en la ciutat va ser la construcció dels primers gratacels, que representaven el canvi que alhora es produïa en la forma d’organitzar la societat.

Totes aquestes millores en les infraestructures de la societat responien a uns objectius molt clars segons Immaculada Julian (“L’urbanisme a Barcelona entre dues exposicions 1888-1929): “racionalitzar les relacions urbanes a fi de millorar les de caire humà, organitzar globalment i racionalitzada l’espai urbà, i controlar la política territorial municipal.” A més a més, afegeix que “la Dictadura va provocar la interrupció d’experiències a nivell regional, però no va aturar les de la 'Gran Barcelona'”. D’aquesta forma es destaca el caràcter centralista a nivell català del desenvolupament de la societat de masses.