La triple crisi del 1917, la crisi del Marroc i el pistolerisme varen ser els tres grans factors que van desencadenar el cop d’estat de Primo de Rivera el 13 de setembre de 1923.
El 13 de setembre de 1923 es declara l’Estat de Guerra, que durarà fins el 16 de març de 1925: el període que comprèn el directori militar. Les conseqüències més immediates varen ser la supressió de la democràcia (suspensió de la Constitució) i el canvi de diputats a una cartera de ministres de personalitats de l’exèrcit.
La conseqüència de tot això per a Catalunya serà clara. Un atac constant durant tot el periode dictatorial als símbols catalanistes. Cinc dies després del cop d’Estat es decreta la Llei de repressió al separatisme que prohibia la senyera i el català en les corporacions públiques (entre d’altres). El 9 de gener de 1924 el dictador exposa a la UMN, la Federación Autonomista i a la Lliga la seva intenció de suprimir les Diputacions provincials, i per tant també la Mancomunitat. L’aleshores president de la Mancomunitat Puig i Cadafalch s’hi oposarà i s’exiliarà a França. En el seu lloc s’hi col·locarà temporalment el General Lossada, que donarà pas a Alfons Sala.
Només dient que durant el període anterior al cop d’estat existia un moviment polític anomenat “salisme” (de Sala) que reunia una ideologia anticatalanista, caciquil i monàrquica podem entendre que Primo de Rivera hagues confiat a aquest la batuta d’una nova Mancomunitat anticatalanista. Tant anticatalanista que la funció bàsica i única de sala era desmembrar la Mancomunitat, fet realitzat el 20 de març de 1925 (no sense abans notificar-ho a la població catalana, Primo de Rivera sempre tant galant...*).
En general les conseqüències seran: abolició de les corts i poder executiu i legislatiu a les mans del dictador, prohibició de partits i censura (tots els diaris oficials legitimaran al dictador), creació de capitanies generals i repressió policial i paramilitar com a milicies urbanes (somaténs).
El 13 de setembre de 1923 es declara l’Estat de Guerra, que durarà fins el 16 de març de 1925: el període que comprèn el directori militar. Les conseqüències més immediates varen ser la supressió de la democràcia (suspensió de la Constitució) i el canvi de diputats a una cartera de ministres de personalitats de l’exèrcit.
La conseqüència de tot això per a Catalunya serà clara. Un atac constant durant tot el periode dictatorial als símbols catalanistes. Cinc dies després del cop d’Estat es decreta la Llei de repressió al separatisme que prohibia la senyera i el català en les corporacions públiques (entre d’altres). El 9 de gener de 1924 el dictador exposa a la UMN, la Federación Autonomista i a la Lliga la seva intenció de suprimir les Diputacions provincials, i per tant també la Mancomunitat. L’aleshores president de la Mancomunitat Puig i Cadafalch s’hi oposarà i s’exiliarà a França. En el seu lloc s’hi col·locarà temporalment el General Lossada, que donarà pas a Alfons Sala.
Només dient que durant el període anterior al cop d’estat existia un moviment polític anomenat “salisme” (de Sala) que reunia una ideologia anticatalanista, caciquil i monàrquica podem entendre que Primo de Rivera hagues confiat a aquest la batuta d’una nova Mancomunitat anticatalanista. Tant anticatalanista que la funció bàsica i única de sala era desmembrar la Mancomunitat, fet realitzat el 20 de març de 1925 (no sense abans notificar-ho a la població catalana, Primo de Rivera sempre tant galant...*).
En general les conseqüències seran: abolició de les corts i poder executiu i legislatiu a les mans del dictador, prohibició de partits i censura (tots els diaris oficials legitimaran al dictador), creació de capitanies generals i repressió policial i paramilitar com a milicies urbanes (somaténs).
*El 9 de gener de 1924 P. Rivera notifica a la UMN, a la Federación autonomista Nacional i a la Lliga la seva intenció de suprimir les Diputacions provincials i la Mancomunitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada