Pla Jaussely és sinònim de pla d’enllaços de Barcelona als municipis agregats. L’implantació del Pla Cerdà a l’Eixample barceloní havia causat certs problemes des que el 1897 es va produïr l’agregació de diversos municipis de les rodalies de Barcelona a la capital. Es necessitaven d’uns enllaços entre els carrers de nova creació de l’Eixample i les vies principals dels pobles del voltant.
Per a això, l’Ajuntament va emètre un concurs el 1903 ("Concurso Internacional sobre anteproyectos de enlace de la zona de Ensanche de Barcelona y los pueblos agregados entre sí y con el resto del término municipal de Sarriá y de Horta") per rebre propostes sobre possibles plans d’enllaç. El jurat estava format per Puig i Cadafalch i Francesc Cambó.
D’entre les 5 propostes, es va escollir el pla de Léon Jaussely que va proporsar un seguit de Diagonals, Rondes, passejos marítims, parcs... per tal de fer més fluïdes les connexions. El projecte era similar al que Haussmann va aplicar a París.
Ni el moment ni la persona a qui s’adjudica són casuals. Si recordem l’article de Puig i Cadafalch de l’11 de novembre de 1905 a La Veu de Catalunya podem observar com amb el pla de Jaussely recollia aquell esperit de modernització europea-parisina i alhora tallava l’expansió uniformitzadora del Pla Cerdà.
Per a això, l’Ajuntament va emètre un concurs el 1903 ("Concurso Internacional sobre anteproyectos de enlace de la zona de Ensanche de Barcelona y los pueblos agregados entre sí y con el resto del término municipal de Sarriá y de Horta") per rebre propostes sobre possibles plans d’enllaç. El jurat estava format per Puig i Cadafalch i Francesc Cambó.
D’entre les 5 propostes, es va escollir el pla de Léon Jaussely que va proporsar un seguit de Diagonals, Rondes, passejos marítims, parcs... per tal de fer més fluïdes les connexions. El projecte era similar al que Haussmann va aplicar a París.
Ni el moment ni la persona a qui s’adjudica són casuals. Si recordem l’article de Puig i Cadafalch de l’11 de novembre de 1905 a La Veu de Catalunya podem observar com amb el pla de Jaussely recollia aquell esperit de modernització europea-parisina i alhora tallava l’expansió uniformitzadora del Pla Cerdà.
El pla urbanístic de Barcelona començava a estructurar-se segons una gran Barcelona amb diversitat classista segons la regió:
- Sants i Sant Andreu recollien la indústria i el proletariat
- Sarrià St. Gervasi i Horta la burgesia
- Gràcia el comerç i els menestrals
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada