Durant aquest procés cap a una societat cultura de comunicació de masses, a Catalunya es van dur a terme els primers passos en el setè art: el cinema. La primera projecció es va fer l'any 1896, però no va ser fins al canvi de segle i, a partir de 1906, quan el cinema esdevingué un espectacle de masses. Es milloraren les pel·lícules projectades i es perfeccionaren les sales. La societat començà a assistir-hi de forma massiva i és llavors quan les sales es converteixen en un punt de reunió social a Catalunya.
Però aquest canvi que havia acceptat la societat sembla que encara no s'havia pres de manera suficientment seriosa en els alts carrecs, o bé des de Madrid no es volia acceptar la importància del cinema en la Exposició de Barcelona de 1929. En aquest article d'unes setmanes abans de la inauguració, podem veure el disgust d'un periodista de La Vanguardia. Segons narra, Barceló, representant oficial de la Exposició, es va reunir dos anys abans amb la Mutua de Defensa Cinematográfica Española per a comunicar la idea d'un 'Palacio de Proyecciones' i per saber si creien que el cine mereixia un lloc en tal magne esdeveniment i si comptarien amb la seva cooperació. Sembla que finalment amb les paraules del señor Gurt, podien comptar amb l'ajuda de la Mutua.
Doncs bé, a falta d'unes setmanes per a la inauguració encara no se sap què hi haurà en aquest Palacio de Proyecciones i sembla que hi ha dubtes de la transcendència del cinema i no hi ha un pla format. L'articulista es pregunta fins quan s'esperarà i si no hauria sigut millor ser sincers fa dos anys en aquella reunió i atorgar-li al cinema el lloc que “es mereix”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada