La perfilació ideològica del partit es consolida en
aquests primers anys de segle, on també es comencen a observar les primeres
contradiccions. Quan el 1904 Alfons XIII (que òbviament s’ha d’entendre
que era contrari als ideals regionalistes de la Lliga) arriba a Barcelona la Lliga es debat sobre si rebre
el rei formalment o no entre els líders de l’ala liberal (Jaume Carner i Romeu, Domènech i Montaner i Joaquim Lluhí i Rissech), i els de l’ala conservadora (Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó) .
Finalment Prat de la Riba i Cambó li donen la benvinguda. L’estratègia no era en và. Tot i que l’ala liberal es va escindir, d’aquesta manera el partit pretenia recollir els vots dels monarquistes i conservadors catalans que fins ara eren fidels als partits dinàstics,* ja que eren la única alternativa catalanista als republicans.
De tot això se’n desprèn una Victòria clamorosa a les eleccions municipals de 1905. La victòria va suposar una injecció de moral al partit, que ara es veia amb cor (i suport) de preparar el terreny per a esdeveniments de tan gran ressó com els d’una Exposició Universal.
*Idea exposada a la tesi doctoral de Maria Gemma Rubí-Casals El món de la política en la Catalunya urbana de la Restauració. Taula amb les actes aconseguides per les diferents forces polítiques a les eleccions legislatives de 1875 a 1923, pag. 47
** A la foto hi trobem a Alfons XIII en la seva primera visita a Barcelona l'abril de 1904
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada