La simbologia de la Exposició

Context històric: De 1901 a 1923: Inici, zènit i decadència de la Lliga Regionalista; del catalanisme polític a Primo de Rivera.

La Exposició de les Indústries Elèctriques prevista per a 1917 neix amb la intenció de ser la bandera dels ideals de la Lliga i els interessos industrials de la patronal Foment del Treball Nacional. D’aquesta forma podríem resumir que l’Exposició en els seus inicis havia de servir per acomplir tres grans requisits:

1. Fer de Barcelona un mirall de la modernitat: És a dir donar una imatge de que Barcelona era una ciutat cosmopolita, oberta i fortament industrialitzada (entenent el caràcter positiu que la industrialització tenia en aquella època). D’aquesta forma la ciutat prenia com a base la gran ciutat europea (París). L’exposició del ‘29 és la culminació del que Espinet i Tresserras exposen sobre la ciutat de Barcelona a finals de s. XIX a La gènesi de la societat de masses a Catalunya (1888-1939)

“De primer, en una plausible metàfora històrica, la nació -potser només en una part o un tros- més aviat espontàniament i insegurament, sembla voler afermar-se convertint Barcelona en una d’acord amb el model europeu [...]. Es tracta d’una metàfora il·lustrada per les dues grans exposicions barcelonines: la del 1888 i la de 1929."

2. Distanciar-se del pessimisme espanyol i sobretot promocionar el catalanisme: L’exposició, des del seu inici duu el segell catalanista impregnat1. Tant l’emplaçament com les construccions tenen una clara simbologia catalanista (en el centre de l’exposició, les quatre columnes que Puig i Cadafalch va col·locar a l’espai on actualment hi ha la font de Carles Buïgas simbolitzaven les quatre barres roges de la senyera).

“per una curiosa cojuntura, el que durant anys i anys havien estat signes de l’opressió que patia Barcelona [...] al pas del temps es convertien en elements positius”

Santiago Alcolea,

Pròleg de L’exposició internacional de Barcelona de 1929

3. Comunicar el nucli urbà amb les diferentes poblacions de la rodalia: És a dir, dur a terme el Pla d’enllaços però amb unes infraestructures que afavoreixin la comunicació amb aquestes, com per exemple va ser la creació de la Plaça Espanya.

“La Pl. Espanya constituïa el centre convergent de les tres artèries: Gran Via, Av. Paral·lel i Carrer Creu Coberta, configurant un nucli de connexió de les comunicacions entre la futura ciutat i les poblacions del pla del Llobregat. La necessitat s’unir, o si més no de comunicar aquests nuclis urbans va néixer paral·lelament amb la idea de crear la 'gran Barcelona' (que hem vist al punt 1), potènciada emfàticament pel sector de la burgesia estretament lligat al partit de la Lliga Regionalista.”

M. Carmen Granadas,

L’Exposició Internacional de 1929

1. Recordem l’article de Puig i Cadafalch de 1905 en què es diu clarament: Exposició Internacional Catalana