Context històric: De 1901 a 1923: Inici, zènit i decadència de la Lliga Regionalista; del catalanisme polític a Primo de Rivera.
La Junta Directiva, presidida per Puig i Cadafalch, Francesc Cambó i Pich i Pon va començar a organitzar-se aviat i el 29 de gener de 1914 va traslladar-se a Sevilla per tal de negociar amb Alfons XIII i el consell de ministres sobre l’obtenció de la declaració d’utilitat pública de l’exposició que els permetés obtenir els terrenys que volguessin amb més facilitat. D’altra banda també es volia demanar un ajut econòmic estatal.
Un dels temes més controvertits i que encara no havia quedat clar era el lloc de l’emplaçament. Diversos llocs es debatien entre les opcions: Montjuïc, Pl. Glòries, litoral de llevant, els Alts d’Horta, el parc de la ciutadella...1. No obstant, la lluita es debatia sobretot entre els dos primers. L’emplaçament a la plaça de Glòriessuposava donar suport a la idea de Puig i Cadafalch de fer un segon centre de la ciutat en aquella plaça, i seguir amb el proposat Pla Jaussely. D’altra banda, la gran majoria de la comissió directiva va decidir que el lloc més apropiat seria Montjuïc pel fet que simbòlicament el turó havia tingut de negatiu durant dues centúries: el control de la Corona de Castella des que el 1714 el Principat de Catalunya s’aixequés en armes contra Castella. D’aquesta manera es va aconseguir que el Ministeri de Guerra hagués de cedir els terrenys que encara tenia des d’aleshores.
Més informació a Monjuïc, l’espai escollit i expropiat.

Projecte d'Exposició finalitzat al 1929.
Decidit l’emplaçament el 1915 Josep Puig i Cadafalch procedeix a fer un avantprojecte que es dividirà en tres projectes més concrets:
1. Secció Oficial: De la que se n’encarregà Puig i Cadafalch i Guillem Busquets (part baixa de la muntanya).
2. Secció Internacional: De la mà de Domènech i Montaner i Manuel Vega i March (part alta de la muntanya
3. Secció Marítima: Enric Sagnier i Villavecchia i August Font i Carreras (que no es va realitzar)
Durant el primer període del 1914 al 1917 es produeix una edificació molt lenta marcada per les dificultats que comportaren les expropiacions i explanacions de terrenys. De totes formes, en vistes del context internacional de guerra (la primera “Gran Guerra”), no es va tenir pressa per acabar a corre-cuita per les dates marcades del 1917 ja que la majoria de països que hi havien de participar havien centrat els seus esforços econòmics a la guerra i l’exposició s’havia hagut d’aplaçar .
No obstant, salvades aquestes primeres complicacions, en el segon període de 1917 a 1923 els palaus, jardins i d’altres construccions s’alçaràn amb rapidesa, finalitzant-se al 1923, any en què s’inauguraràn en motiu de l’exposició d’Agricultura i Moble.
Amb la pujada de Primo de Rivera al poder el 13 de setembre de 1923 es van immobilitzar tots els preparatius per a la celebració de l’Exposició.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada