La Vanguardia, tecnològicament parlant

Alguns exemples que podem trobar a l'Hemeroteca de La Vanguardia ens ajuden a determinar quin posicionament pren aquesta envers als recents avenços tecnològics i esdeveniments. Per començar analitzarem com es tracten aquelles notícies relacionades purament amb la inauguració de l'Exposició Internacional, i més endavant, un seguit de fet que estan relacionats.


La Vanguardia, diari purament burgés, no escatima en fer esmenta de les empreses a nivell privat que promouen les reformes que Barcelona viu amb l’excusa de la inauguració de l’Exposició Internacional. “—Con fecha 2G de los corrientes, se ha constituido, ante el notario de esta capital don Antonio Gallardo y Martínez, una sociedad denominada «Gran Metropolitano de Barcelona, S. A.», con un capital de 15.000.000 de pesetas para la construcción y explotación del ferrocarril eléctrico subterráneo de nata ciudad da que es concesionario el Banco de Vizcaya. Los otorgantes de dicha escritura son las representaciones de los Bancos Vizcaya, Hispano Colonial y Arnús-Garí y de las Sociedades los Tranvías de Barcelona y los F. C. de Cataluña, S. A., cuyas entidades han suscrito la totalidad del capital social.”


Apart de la mera información que proclamava, La Vanguardia també oferia l’oportunitat de participar directament en aquestes inversions a la población de Barcelona. Així doncs publicitava l’opció de comprar accions de l’empresa privada encarregada, El Banco Vizcaya.
“SUSCRIPCIÓN PÚBLICA de 19.000 Acciones del Gran Metropolitano de Barcelona S.A. Capital 15.000,000 pesetas”


També hem de tenir em compte que la secció de contactes de La Vanguadira va incrementar en el període en què l’Exposició Internacional rebia gent d’altres països i que buscaba un lloc on allotjar-se. Eren nombrosos els anuncis llogant pisos amb vistes i connexions de transport que eren propers a l’Exposició.
“Cortes 399 4.º 1.ª frente Exposición magnífica vista, se desea matrimonio o Srta. Todo estar.”


Es presenta La Vanguardia com a un diari internacional i amb xarxes europees, aprofitant els diferents palaus destinats a les potències internacionals.
“La sección de la prensa italiana en la Exposición de Barcelona (Exclusivo de “La Vanguardia”.) Roma, 31 (por cable). –El señor Mussolini ha recibido al doctor Barella, comisario especial del Gobierno para la sección de Prensa en la Exposición de Barcelona.”


Finalment, el dia de la inauguració s’ocupa tota una plana on es detalla la información què ha passat, qui han estat els protagonistas, i es presenta l’acte com un fet molt esperat per tota la població. D'aquesta manera, La Vanguardia ens presenta l'Exposició com a fet de gran espectació, obviant les vagues i l'explotació de treballadors que aquesta va comportar.
“Han sido como era de esperar, dada la febril agitación de los últimos días, jornadas de júbilo, de exaltación ciudadana. Quienes suponían a la gran masa de la población vuelta de espaldas a Montjuïch habrán rectificado síes pesimistas augurios.”


Arran de la masiva incorporació del cinema i les primeres aparicions del cinema sonor, aquest es converteix en un medi massiu, per tant, a partir d’aquest també s’informa la población. El dia de la inauguració es publica tota la información de cinemes que adhereixen una revista informativa sobre les primeres imatges de l’Exposició.
“PATHÉ CINEMA
PRECIO ÚNICO 1Pta – Orquestina Lizcano. Hoy martes, a las 4’30 y 9’30 el film Verdaguer LA ODISEA DE UNA DUQUESA, por Billie Dove y Ben Lyon; el film Paramount JOAQUIN MURIETA, por Richard Dix y Thelma Todd; cómica y revista con gráficos de la INUGURACIÓN de la EXPOSICIÓN INTERNACIONAL DE BARCELONA.”


El fet de la inauguració del Gran Metropolitano de Barcelona va comportar la realització d’un estudi científic per tal d’establir fins a quin punt era higiènic un transport com aquest, i quines millores es podien fer al respecte seguint l’exemple de Nova York. Amb aquesta comparació podem veure el caràcter equiparatiu que es pretenia envers a d'altres ciutats cabdals en el progrés de la societat (com és, evidentment, el cas de Nova York). Per tant, Barcelona ha d'imitar les maneres de fer d'aquestes ciutats internacionals per tal d'estar al mateix nivell.
“Dijo que las aglomeraciones y amontonamientos urbanos la urbano manía, determinan la fuerza expansiva de las poblaciones, esas hipertrofias orgánicas patológicas del individuo, como el aneurisma aórtico, que aplasta los pulmones y perfora el esternón. El tráfico urbano por sus arterias se congestiona y es necesaria una circulación supletoria. Hay que establecer nuevos caminos aéreos o subterráneos, sea como sea.”


La inauguració del Gran Metropolitano de Barcelona va ser coberta com un fet de caire reial, ja que va ser inaugurat per l’infant del rei, don Fernando. La Vanguardia dóna tota una relació d’actes i horaris que seran acomplerts i un llistat de personatge que hi seran presents.
“La inauguración del Metropolitano :: Viaje del infante Fernando
En el expreso de esta mañana llegará a Barcelona el infante don Fernando, que viene en representación del Rey, para asistir a la inauguración del Gran Metropolitano.”


Com a punt anecdòtic, val a dir que s'arriba a utilitzar un fet com el de la inauguració del Gran Metropolitano de Barcelona fins i tot per fer publicitat de comerços i establiments. Això es justifica per la presència en la societat que aquest fet tenia (una "garantia de qualitat" no justificada) com a forma de donar-se a conèixer.
“Les informamos que los uniformes de los empleados del Gran Metropolitano de Barcelona son de muy acertado gusto, pues el acreditado industrial Enrique Alemán y Carreras, ha puesto de su parte cuanto le era factible con el fin de afirmar una vez más la reputación de especialidad que su sastrería tiene en la confección de toda clase de uniformes.”


Podem dir que La Vanguardia dóna suport a totes aquelles empreses que reforcin el caràcter urbà i modernista de la ciutat de Barcelona, de manera que pugui ser equiparada a la resta de ciutats europees. Aquest és el cas de l’Exposició de Barcelona, que dóna una fama internacional a la ciutat i suposa un seguit d’obres i millores en la ciutat que donen la oportunitat d’augmentar el nivell d’inversions i el nombre d’emigracions d’altres ciutats.

En aquesta època d’incipiència de les idees capitalistes, tant en els processos de treball com en la forma de vida ociosa, la societat burgesa de les ciutats viu una espècie d’efervescència, on les seves formes de vida veuen un suport en aquest sistema econòmic. La Vanguardia, com a representat d’aquesta part de la societat, decideix encarar aquests avenços tecnològics (tramvies, el Gran Metropolitano, cinema i l’Exposició Internacional com a símbol màxim de les indústries i l’electrificació) de manera molt positiva, ja que atorguen a la ciutat la qualificació de “moderna”.