L’exposició internacional del 1929 es va pogué donar a nivell social gràcies a una confluència de factors. Per una part tenim els avenços aplicats a la indústria, com l’electricitat i els nous sistemes de treball, que permeten reduir la jornada laboral i donar més temps lliure als treballadors; fet que fomenta la vida nocturna i les activitats de lleure.
Per una altra part tenim els avenços en les comunicacions, en el moment en que es consoliden els mitjans de comunicació de masses. Neix la radio, i es fan les primeres retransmissions de Radio Barcelona, fet que va tenir gran importància, fins i tot a nivell internacional.
“El alcalde de Barcelona comunicarà a las demás estaciones europeas de radiotelefonía la apertura de la de Barcelona, establecida en el Hotel Colón.”
(http://hemeroteca.lavanguardia.es/previewPdf.html?id=33271441)
Es comencen a fer les línies telefòniques, pren més importància el cinema i es modernitza la premsa. Amb aquesta modernització de la premsa també veiem la inclusió de fotografies a les pàgines dels diaris, gràcies a això podem veure imatges de la exposició en una publicació especial de La Vanguardia, on anaven les notes gràfiques. (http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1929/10/16/pagina-7/33230848/pdf.html?search=exposicion%20internacional)
Paral·lelament, per a la construcció de l’exposició, va arribar molta ma d’obra de molts llocs d’Espanya, sobretot del sud. Per a ells es van haver de construir tot un seguit de nous barris de “cases barates”. Això provoca un augment de la ciutat, que obliga a crear i ampliar els medis de transport, com el metro o el tramvia.
Aquest augment de classe obrera, junt amb l’evolució i la progressiva modernització, van fer evidenciar la gran desigualtat que hi havia entre les classes socials dins de la ciutat. Aquesta desigualtat porta a la conflictivitat social, que desencadena en la Setmana Tràgica. La Vanguardia veiem que, al ser un diari portat per la burgesia, no transmet els fets de la conflictivitat social amb cap objectivitat, ja que sempre es decanta per el costat de la burgesia i en contra del proletariat. Això ho veiem notablement en la cobertura que fa de La Setmana Tràgica:
“Es de justicia reconocer
que la actitud de los revoltosos no encontró ningún éxito en el público, antas
al contrario, la opinión de los presentes mostróse claramente á favor de la
fuerza pública y en contra de los revoltosos.”
(http://hemeroteca.lavanguardia.es/previewPdf.html?id=33370577 ; http://hemeroteca.lavanguardia.es/previewPdf.html?id=33370578)
Si comparem aquest tractament amb el que li dona un altre diari de l’època, el Cu-Cut, veiem que es molt diferent, ja que aquest segon diari es d’ideologia contraria a La Vanguardia i critiquen la repressió feta per la policia (mitjançant una caricatura), ficant-se a la banda del proletariat.
(http://www.upf.edu/bibtic/expo/premsa/cucut-setmana.html; http://www.upf.edu/bibtic/expo/premsa/cucut-setmana-267.html; http://www.upf.edu/bibtic/expo/premsa/cucut-setmana-474.html)
Però, tot i els incidents de conflictivitat social, la exposició aconsegueix tirar endavant ara impulsada per la Dictadura de Primo de Rivera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada